2.000 projectes d’interiorisme durant més de 4 dècades
Quan vam tancar el nostre primer encàrrec, el 1980, no existien ni el CAD ni Pinterest. Avui, després de més de 2.000 clients i quatre dècades dedicades a projectes d’interiorisme, a ARC Disseny hem comprès que les eines canvien constantment, però les preguntes essencials gairebé mai. Aquest article és un resum del que ens han ensenyat aquests anys treballant a Barcelona, l’Estat espanyol i a l’estranger.

Què ha canviat en quatre dècades dels projectes d’interiorisme
Els processos s’han accelerat, els materials s’han diversificat i el client, sobretot, ha canviat: arriba amb més referències, més pressa i expectatives molt més concretes que als anys vuitanta.
Concretament, hem vist transformar-se:
- Les eines de representació, del paper vegetal als renders fotorealistes en temps real.
- L’oferta de materials, amb opcions sostenibles que abans no existien al mercat.
- El temps de decisió, més curt en residencial i molt més estructurat en retail i hospitality.
- El paper del client, més implicat en la fase creativa que mai.
Tot i això, hi ha una part del nostre treball que no s’ha mogut gens. I és, probablement, la més rellevant.
El que es manté igual (i probablement no canviarà)
Hi ha tres veritats que es repeteixen encàrrec rere encàrrec, sigui una botiga internacional, una oficina a Sarrià o un habitatge familiar al centre de Barcelona.
Primera: la llum mana. Tot el que decidim després, en depèn. Per això sempre comencem entenent com es comporta l’espai a diferents hores del dia.
Segona: l’ús real importa més que la imatge. Un projecte que es veu espectacular el dia de la inauguració, però que es viu malament al cap de sis mesos, és un projecte fallit. Així ho hem comprovat sovint.
Tercera: el detall constructiu defineix el resultat final. El concepte s’imagina, però es construeix amb fusters, instal·ladors i industrials de confiança. Per tant, qui no controla l’obra perd el control del projecte.
Els errors que continuen apareixent
Després de tants clients, encara veiem qui prioritza l’estètica sobre la funcionalitat, qui escurça terminis crítics o qui elimina partides clau del pressupost al final. En definitiva, els errors no envelleixen tant com els materials.
La funcionalitat com a brúixola
Ray Eames ho va resumir millor que ningú: el que funciona bé perdura en el temps. Aquesta frase, més que un eslògan, és el filtre amb què revisem cada projecte abans de tancar-lo.
Per això, davant qualsevol encàrrec, a ARC Disseny ens fem la mateixa pregunta: això continuarà funcionant d’aquí a deu anys? Si la resposta és sí, anem bé.
Si haguéssiu de quedar-vos amb una sola lliçó de quaranta anys fent projectes d’interiorisme, quina creieu que seria?