RAIMON PARERA
Als 70, per decisió familiar com es feia abans em vaig posar a estudiar Arquitectura tècnica sense gaire il·lusió per part meva. Aleshores tot era en blanc i negre, i combinava els meus estudis amb un treball de delineant en un despatx d’aparelladors a Travessera de Dalt, encara que mirant de reüll els moviments artístics emergents d’aquell moment.
Un bon dia va caure a les mans una làmina acolorida representant el disseny interior d’una casa, a partir d’aquell moment vaig prendre la decisió de dedicar-me a l’interiorisme. Vaig començar de forma autodidacta, clandestinament, a través de cursos per correspondència sense que la meva família ho sabés, amb el corresponent risc i esforç econòmic personal.
Després va arribar el moviment Hippie i les meves periòdiques estades a Eivissa que van acabar per descobrir el meu esperit transgressor, més endavant reflectit als meus treballs professionals. Finalment vaig haver de cedir a cursar uns estudis reglats a la corresponent Escola d’Arts Aplicades de Disseny interior, (que avui encara no entenc molt bé el seu significat), fins al punt de formar part de la Junta del Col·legi Nacional de Decoradors.
Paral·lelament a aquesta formació em vaig interessar pels moviments arquitectònics pioners de la modernitat, tant del meu país – GATPAC –com l’europeu – LA BAUHAUS – on la influència racionalista i minimalista ha marcat empremta en els meus treballs.