Materials naturals a l’interiorisme
Triar materials per a un projecte d’interiorisme no és només una qüestió estètica: és una decisió tècnica que condiciona com envellirà l’espai. Els materials naturals en interiorisme (fusta, pedra, tèxtils d’origen natural) tenen una propietat que cap acabat sintètic pot replicar: guanyen caràcter amb el temps.
Per què els materials naturals en interiorisme envelleixen millor
Un paviment de fusta massissa desenvolupa una pàtina que el fa més ric amb els anys. Una pedra natural, d’altra banda, acumula matisos que reforcen la seva textura original. En canvi, un laminat o un vinílic simplement es degrada: perd el que tenia, sense guanyar res a canvi. Després de més de quaranta anys executant projectes, a ARC Disseny hem comprovat que els espais que millor resisteixen el pas del temps són els que es van dissenyar amb materials honestos, no amb els que semblaven perfectes el dia de l’entrega.
Per això, la selecció de materials no és un pas decoratiu del projecte. És una de les decisions estructurals.
Fusta, pedra i tèxtils: criteris de selecció professional
Fusta. No totes les fustes envelleixen igual. Un roure europeu tractat amb oli natural, per exemple, desenvolupa una pàtina càlida i reparable; un pi mal segellat es ratlla i s’enfosqueix de manera irregular. La clau és triar l’espècie i l’acabat en funció de l’ús real de l’espai — un menjador amb trànsit diari no demana el mateix que un vestidor.
Pedra. El marbre, el travertí i la pissarra tenen comportaments molt diferents davant la humitat, els àcids i el desgast. Un marbre en una cuina sense tractament adequat generarà taques permanents en qüestió de mesos. Per tant, recomanem definir el tipus de pedra després d’analitzar les condicions d’ús, no abans.
Tèxtils naturals. Lli, llana, cotó rentat, tots envelleixen bé si es trien amb el gramatge i el teixit correctes. Però un tèxtil natural de baixa qualitat fa exactament el contrari: es deforma, es decolora i perd estructura. La diferència entre un lli que guanya suavitat i un que es desfà és, gairebé sempre, una qüestió d’especificació tècnica.
Quan la barreja de materials delata el projecte
El problema habitual no és triar entre natural i sintètic, sinó barrejar-los sense coherència. Un espai amb paviment de fusta massissa, mobiliari xapat i tèxtils sintètics genera una incoherència material que es nota, potser no el primer dia, però sí al cap de dos anys, quan cada acabat envelleix a un ritme diferent. Si un material guanya pàtina mentre l’altre simplement es degrada, l’espai es descompensa visualment.
Un projecte que triï cada acabat amb criteri d’ofici (no per catàleg) és un projecte que treballarà a favor del temps, no en contra.